dijous, 13 d’abril de 2017

Una bona passejada per Vallter

Coll de Tirapits i Coll de Carançà des del Pic de l'Infern.
7.30h del matí i ja estic entaulat a l'Hostal-Restaurant Ter (els més matiners del poble) de Setcases amb dos ous ferrats, uns quants matalassos de cansalada i una ampolla de vi negre de batalla davant meu. Cal agafar forces perquè tinc la intenció d'anar a treure el cap a circ de Carançà des de Vallter, però abans tombaré una mica més per la zona en qüestió 😉. La padrineta del local, una caminadora insaciable del Ripollès i molt coneixedora de la zona, em comenta quan li pregunto per la Coma de l'Orri, que segurament hi haurà força neu i fins ben avall, doncs quan bufa a la zona, aquesta coma és el lloc on va a parar tota la neu que surt volant.

Anem a pams. Deixo el cotxe a l'estació de Vallter 2000, on em trobo un banyolí molt falaguer que m'anota que no trobaré neu si vaig cap al pic de la Dona i aquella zona. Ell vol anar cap al Bastiments (25ª vegada que el fa aquest any, diu) que ha d'estar d'hora a casa.
Segueixo amb la idea que tenia (no m'importa si he de carregar els esquís pujant) i enfilo cap a les pistes pel Clot de la Xemeneia. Durant els 10 min que estic pujant per les pistes, hi ha un beneit que ha baixat i pujat com a cinc vegades per la mateixa pista (un autèntic hàmster de pistes...).
Pujo fins el Pla d'Ombriaga (2665m) per uns bigotis de neu i em descalço els últims cent metres per assolir l'ampla aresta.

Pic de Bastiments i Pic de Bacivers
Trec les pells ràpidament i faig el descens per neu dura (deixant a la meva dreta la Serra Gallinera) fins a la Coma de Bacivers (2300m). Primer descens del dia per neu dura que acaba acanalat abans d'arribar a la coma. Torno a posar pells i encaro la pujada cap al Pic de Bacivers (2845m), al qual hi accedeixo per la dreta de la pala central, que a la baixada ja intueixo pujant, que trobaré a punt de caramel (orientació SE). Estic més sol que la una i gaudint del silenci i la tranquilitat.
Bons girs ràpids fins l'Estany de Bacivers (2608m) i enfilo cap al collet que hi ha a l'aresta nord del Bastiments, per on pujaré sense problemes fins a la creu del cim (2883m).

Descens SE del pic de Bacivers
Bones vistes i bona xerrada amb un olotí que també ha pujat a estirar les cames i a fer una matinal ràpida. Obro gas pala avall, i anant esquivant zones de roca sense neu, faig cap al Torrent de les Barraques (2280m), lloc en el qual faig parada i una bona menjada. Aprofito per deixar escórrer les pells penjades als esquís, perquè ja comença a fer força calor. Agafo aigua i encaro les pales que em portarien cap al Coll de Tirapits. Un cop passat el Pic de Freser, segueixo una mica més i giro el timó a l'esquerra (aniré a la dreta) per anar cap a la Coma de l'Infern, i així poder atacar el pic del mateix nom, per la seva cara est. Del coll cap amunt al cim poso els grampons i assoleixo el punt culminant sense problemes. Des de dalt faig una foto mental de l'itinerari que hauré de seguir al baixar. Ara sí, desfaig el darrer tram a peu que he fet, i ja torno a treure les pells dels esquís per fer el descens W (Sensacional, ja el recomanàven en Broch i en Gregori a la seva guia) fins l'estanyet, passat l'Estany de Truites (2240m). El Circ de Carançà em deixa perplex, amb unes parets i unes canals molt agrestes que no semblen del Pirineu oriental... M'ha sorprès moltíssim.
A l'estany, el motor em torna a demanar clamència per a què reposti, i em cruspeixo l'entrepà i una taronja que em senta de primera. Tip com una Boa konstriktor amb un conill al coll, segueixo per la Coma de l'infern (la del nord) fins als Estanys de la Coma de l'infern, on veig que cauen dues canals molt esquiables i molt recomanables per esquiadors fanàtics dels forts pendents...

Pic de l'Infern amb les dues canals.
D'aquí pujo al coll 2700m (sense nom) de sota l'aresta NW de l'Infern, per esquiar altra cop cap als estanys de Comamitjana (2500m). D'aquí els estanys pujo cap a les Collades de les Comes de Malinfern per tornar a saltar la divisòria i dirigir-me fins al peu del Coll de la Coma de l'Orri (2498m).
Finalment esquio a plaer (sol com un mussol) per la Coma de l'Orri fins a la cota 1800m, on remato la jornada fent una bonica caminada pel costat del riu i escoltant els cants dels ocellets... Cal esmentar que cal anar molt vius a la cota 2000m aproximadament de la Coma, doncs cal flanquejar a la nostra dreta sense esquís, per anar a buscar els bigotis de neu que cauen del Puig de Pastuira, i així, evitar la cascada del Torrent, on és necessari un vestit de neoprè i una corda😁per poder baixar-hi.

La Coma de l'Orri des de la carretera que puja a Vallter.
Per acabar de lligar la ruta quan sóc al Pla de l'Hospital, truco un taxi que em retorna cap a l'estació d'esquí per a recuperar el cotxe.


Una bona volta, on he estat esquiant 10 hores, he fet canvi de pells set vegades i m'ha sortit un desnivell de +2500m/-2800m.

Ruta molt recomenable.


dissabte, 8 d’abril de 2017

Efluvis de primavera


Molt bona circular a cavall entre el Conflent i el Ripollès, completa a més no poder, saltant i passant colls (ens ha faltat el Pas de Porc), assolint cims i esquiant boniques valletes, que a hores d'ara, encara resten molt ben innivades als vessants obacs. Un bon tast de pirineu de proximitat a l'aroma de primavera.

Ens desviem de la ruta intencionadament i entrem a la Fonda Xesc de Gombrén, on ens fotarem un bon homenatge, gastronòmicament parlant. "Plats d'ahir amb el toc d'avui" com diu en Xesc, el gran cuiner d'aquesta distingida fonda i deixeble d'en Santi Santamaria
Ens entaulem per fer un menú de la fonda (la butxaca no dóna per més), el qual regarem amb un bon negre del Pla de Bages, i tal... Quatre pica-piques per anar posant el paladar a to, i just quan estem degustant el segon plat, l'arròs amb verduretes, bolets i safrà (el que ja és el quart o cinquè caprici de la nit), aprofito que tenim el cambrer a la taula, per desafiar-lo amb una mirada seriosa i intimidadora a la vegada, (es queda perplex el senyor) li dic:
 
-Com segueixis així amb aquest plan t'acabarem fotent l'onada, tú mateix... Molt bona feina xec!!! 

Un camarer molt professional de Campdevànol, que ens tracta encantadorament
De segon un dels plats estrella, uns daus de xai de l'Aranyonet, extraordinaris. I vinga a sucar pa de diferents tipus (de festucs!!!)...  Qui em va parir!!! ens estem divertint de valent. Els plats que ens van retirant, van directament a l'armari...

En fi, excel·lent començament de festa i ja marxem a dormir al pàrquing del cremallera, a Ribes de Freser, per intentar fer l'endemà, l'itinerari dels tres colls en circular des del Santuari de Núria. Bona nit llépols/es. -Ufff!!! com hem xalat...

Arranquem a les 8.05h del Santuari i de bigoti en bigoti de neu (sense treure'ns els esquís alguns) anem pujant pel torrent de Finestrelles amunt. Poc gruix de neu, però suficient per anar lliscant amb les fustes i les ganivetes per les pales geladotes. Les cares sud ja estan pelades de neu i ja van vestides amb teixits d'estiu ben fins i estampats verds i marrons. Assolim la creu del Finestrelles (2827m) sense problemes i gaudint del dia fresc i clar que fa (inmillorable, no podem demanar més).
Al vessant nord, una història ben diferent. Blanc de blancs. Quin contrast!!!
Estem engrescats amb el canvi de color i devallem cap al Pla de la Beguda (la vall d'Eina) per una neu molt esquiable (primavera/dura) en general i amb algunes zones amb acumulacions de pols, on aprofitem per fotre alguns brams de satisfacció.

Descens cap a la vall d'Eina amb una neu prou bona.
Posem pells ràpidament i remuntem per terreny fàcil i que puja molt progressivament, tot seguint el Riu d'Eina amunt,
Un cop sota el Coll de Torre d'Eina (hi ha dos colls possibles) comencem a zig-zaguejar traces per guanyar el coll (2666m). Forts pendents.

Marc, fent ús d'una bona tècnica de pujada.
Al coll d'Eina (fora pells i a l'ample) obrim gas per la Cometa deixant a la nostra dreta l'Agulla de l'Hereuet. Bon descens fins la cota 2150m seguint el curs del riuet La Riberola, on posem seny i parem per canviar de rumb i fer quatre mossegades.

Llepolet, amb el Finestrelles allà davant mirant...

El Santi esquiant a plaer per la Cometa, amb l'Agulla de l'Hereuet a sota a la dreta.
Moment de pausa que aprofitem per menjar-nos l'entrepà i obrir el mapa per situar-nos. Tornem-hi que no ha estat res i cal anar per feina que ens queden molts metres a esquiar.

Paradinya amb el pic de Noufonts darrera nostre.
Sortim en direcció sud i paral·lels a la cresta de l'Anyeller (vessant oest dels cims Rodó i Anyeller) per guanyar el Coll Bernat (2622m).

Foto de la sortida de la Cometa i l'Agulla de l'Hereuet, camuflada entre les muntanyes del fons (mimetisme).
Sota nostre, unes cornisotes i unes parets verticals que ens obliguen a seguir foquejant i tal, en direcció al Pic de NouFonts (fins la cota 2700m), on comencem a dibuixar esses per anar a buscar el torrent de la Valleta, ja amb les pells a la motxil·la i el serrell aixecat (alguns).

No n'estem segurs que anem bé...
Recelosos de si estem "servant" correctament, (cap al Pas de Porc, el nostre objectiu) seguim tirant avall fins la cota 2480m per molt bona neu. Quan el terreny s'estreny i es posa rost de veritat, parem i traiem les puntes dels esquís a les roques de sobre les parets que cauen davant nostre, tot flirtejant amb la por.

Doncs no, no acabem de veure per on es pot baixar, segurs... (Catsumbreus!!!Sí que es podia baixar). Desfem l'itinerari que hem esquiat, aquesta vegada guanyant el Coll de Noufonts amb les celles ben arrugades i una mica frustrats. Ja estem al coll i seguim per l'aresta tot enlairar-nos cap al pic de Noucreus (2798m) i els cims de vaques que el segueixen.
Al Coll de Noucreus devallem per una neu de p.m fins al Santuari (1970m) deleitant-nos com uns nens petits. I com ens agrada esquiar!!!

Cervesotes ben amunt al bar Sol de Ribes i amb dos hores de cotxe ens plantem a casa. Què més podem demanar?

Activitat compartida amb el Santi Brullas (mestre gourmet i esquiador) i Marc "Llepolet" Ollé, un insaciable de l'activitat (Sempre a punt).


diumenge, 26 de març de 2017

De menys a més...

Fem una bona matinada (llaganyes com a punys) i ens la fotem cap a Puymorens, on ens trobarem amb en Pito i en Jordi (L'Arija a les 13:00h està fent bici a Sant Pere, degut a problemes tècnics amb la furgoneta), per fer una molt bona volta, fent la corbata (sentit horari) al pic de Coma d'Or, aprofitant que hi ha hagut aquestes nevadetes primaverals.
Enfilem (1920m) per la Coma d'en Garcia i amunt cap a la portella, que ja tenim una feinada per tirar-nos un pet (tranquilament) a la fila d'esquiadors q es crea (Rambla de les flors). Hi ha força gent que ha vingut a lliscar a la zona en qüestió i estem una mica estressats. Una putada si has sopat uns potents "callos" (tripes) en condicions, la veritat.
Mentre anem pujant, ens mirem molt atentament, i de reüll com els pops, les pales que devallen de la serra de les lloses, les quals estan immaculades i semblen molt més bona opció de retorn, que no pas la Coma d'en Garcia (massa planera). Ens guardem la informació a la carpeta: Possibles tornades interessants.
Assolim la portella de la Coma d'en Garcia (2534m) i devallem per neu pols compactada fins l'estany de Bésines (1980m), trobant alguna raconada amb la neu una mica més solta. Amb les celles mig arrugades (esperavem més), posem les enganxoses i remuntem, passant per davant del refugi de Bésines, cap a la Jasse de Bessineilles i la Portella de Lanós, després. Un cop a l'ample coll (2500m), guanyem la cota 2535m i ens asseiem a unes roques per menjar-nos l'entrepà sense presses i fer temps perquè arribin els companys (han tingut uns petits entrebancs matutins). Ja intuïm que el powder no l'olorarem pas i ens decantem per fer un bon descens SE (aquest sí és bo) cap a l'estany de Lanós (2240m). Estem posant pells, quan de sobte arriben en Costa i en Pons. Bones abraçadotes, i plegats ja pugem en direcció nord oest cap els dos estanyets de sota el Puig de Coma d'Or (2826m). Se'ns foten pans de quilo a sota les fustes, cosa que ens fa treure cera i anar més lents del que voldriem... Arribem dalt el cim força animats per llençar-nos cap a la pala SW que ja coneixem del dia de la travessa cap a Mérens-les-Vals. Ara sí, senyores/s que l'hem encertat... Gran descens per neu primavera, paral·lels al Riu de Cortal Rossó.


Quan girem cap a l'oest per anar cap al pla de Querforc (2150m), ens endinsem a una llarga valleta resguardada del vent, on tastem una neu sòlta que ens fa gaubar al màxim. Tornem a posar pells i cap amunt falta gent, altra cop per anar cap a la Serra de Lloses. La suma del mal de peus amb les botes noves (Per cert, a la venta a esquidemuntanya.com), el cansament i els pans de neu que se'm fotem als esquís, fa que la última pujada se'm faci atuïdora i llarga com el discurs d'un entrenador de futbol argentí...
Arribem a la cota (2618m) de la Serra de les Lloses i fotem un final de festa com déu mana... Bon descens (neu pols compactada esquiable al 100%) que ens fa gaudir d'una bona palota i d'un entretingut eslàlom enmig d'un bosc esclarissat d'autèntic cartell. Ens estalviem una bona remada, al prendre aquesta variant. Bona feina.

Esquiem +/- 2400m de desnivell durant 7 hores d'activitat I una bona quilometrada.
Una volta, que finalment ens acaba deixant un bon regust de boca. De menys a més.

Ben amunt, ben amunt!!! Xin xin...

dissabte, 18 de març de 2017

Quesquesé se merdé...

En Carles lliscant en el primer descens cap a l'estany Blanc.
Pugem tard (com sempre) i parem a ranxejar a Montardit de Baix, on al restaurant Celler dels Joglars ens fotem les botes i ens acabem llepant els bigotis com dos gats que s'han afartat de sardines en uns containers. Un fideuejat de muntanya (botifarra negra, llonganissa i ceps) i una tarrina de peus de porc dessosats amb bolets espaterrants. Aquests últims, que encara em corren pel cap, avui dijous.
Ens remullem el bec amb un rosat de l'empordà, el qual ens bebem, com si l'endemà anéssin a posar la llei seca... (com l'aigua). Sortim contents i molt satisfets de la feina feta.

Mig envalentonats, marxem a dormir a Tavascan, just a un descampat del costat de Cala Pepita (la domadora de truites). L'endemà a primera hora, fem el "trileo"dels cotxes, deixant un dels vehicles a la presa de Montalto, (on comencen les congestes de neu i la cadena que ens barra el pas), i l'altre, ens porta a la pista de després de les bordes de Quanca, on començarem la ruta (a la cota 1600m aprox) amb els esquís carregats a l'esquena com uns autèntics campions (l'Arija s'endú el buffet del menjador de casa penjat a l'esquena).
Passats la pleta Palomera fotem un cop de timó cap a l'est, encarant uns forts pendents q fan q els cantells hagin de treballar en tot moment al 100%. Alguna patinada i primeres recalentades de motors del dia abans del port de la Lleia, on traiem el caparrot per guaitar avall cap a l'Aliot... Un descens q repetirem tant aviat quan sigui possible, sense dubte.

L'Arija, assolint el replns de sota el tuc de Marterat.

L'Aliot amb el coll de Roia a l'esquerra.
Seguim amunt amb els rajos del sol maltractant-nos la pell sense escrúpols (tindrem la pell de sapo, com les dones (o homes) rossos/es platí de 50-60 anys que fumen encadenant cigarrets ansiosament desde fa un munt d'anys i van a prendre el sol a la platja a les 14.00h del migdia, a diari durant l'estiu. No ser perquè, però també els/les relaciono amb la revista Lecturas i vestits blancs).
Les motxil.les pesen, i això fa q el ritme d'alguns sigui abaldanat i d'anar fent molt feixugament. De sobte, se li inflen els ous a L'Arija, que ens comunica que marxa i que se'n va a fer bicicleta a Sant Pere de Ribes... Quedem parats, però com que és un home de principis, el respectem molt. La motxil·lota, unes gotes de suor com els meus punys i les pells de foca velles, li han passat factura. Llàstima Carles!!! et trobarem a faltar.

NO PASSA RES!!! NO PASSA RES!!!.... Encara quedem tres esquiadors amb moltes forces i ganes de seguir. L'alt i líder del grup (porta el timó de la barca), el ros i amb ulleres (en el nostre cas, ros sí, però amb el cap pelat com l'escut d'una sípia), i el gordet amb barba i mig beneitó, que és el que fa les gracietes del grup.

Flanquejant esquís en mà abans d'assolir la Lleia.
Assolim el coll 2754m amb més problemes del compte (patinades constants), i seguidament el Tuc de la Lleia, quatre roques més amunt. Bones vistes de la France feréstega, on passarem part del cap de setmana.

Llepolet us saluda des de la baixada del pic de Lleia amb una rialleta.
Desfem el camí de roques fins el coll (l'aresta sembla el meu ronyó amb tanta pedra) i ens llancem sense por cap a l'estany blanc esquiant a plaer. Fem la paradinya corresponent per fer la ganyipada i escórrer les pells que estan totalment xopes (gotegen). Fot calor.

Seguim amunt per guanyar per pendents suaus, el coll 2717m, entre el Certascan N i el pic Montabona. De l'ample coll flanquegem com podem (pans de mig als esquís) fins al llom NE del Montabona, ja traspassant al vessant nord francès. Seguim amb esquís fins a 60m sota l'aresta cimera, la qual guanyem amb els grampons i el piolet. Vistes excepcionals del Milieu amb el salt cap a Ossèsse, el Valier, els trois seigneurs,... Porto un globo important, i em foto les ametlles a grapats, per tal de recuperar de l'esforç fet fins al moment.

Milieu i darrera l'Aliot, des del cim de Montabona.
Devallant del cim del Montabona a buscar els esquís.
Descens cap a l'Hillette.
Arribem als esquís i a les motxil.les, i devallem per la gran pala que tenim davant nostre, però amb tendència a la nostra dreta (est) intentant buscar la millor neu ja transformada pels rajos de Llorenç. Disfrutem molt, però hem d'anar vius de buscar bé la neu. Entre la cremeta s'hi amaguen algunes raconades més obagues de crostota infernal rebenta-meniscs... Cap a la cota 2000m, sorpresa!!! ens comença a engollir una espessa boira que fa que ens parem i haguem d'obrir el mapa.

Engollits per la boira a la vora de l'estany de l'Hillette.
Flanquejarem per sota de l'aresta NW que cau del pic Campet, i a darrera... l'estany de l'Hillette!!! amb la seva cabana allà al mig tant ben posada.
Descartem de seguir amb els plans previstos cap a Turguilha (cansament, neu humitejada i ganes de fotra'ns el vi que estem carregant, què collons!!!), i ens quedem a passar la nit a la cabana de l'Hillette. Tot i no estar gaire engrescadots creiem q és el millor q podem fer (4 lliteres, matalassos, llar sense llenya, estufa de querosè sense combustible). Caldrà afegir a l'inventari de la cabana quan marxem: dos canelobres fets amb les botelles de vi.

OBJECTIU: Treure pes de les motxil·les per l'endemà.

Ja ben instal·lats a la cabana, ens fotem la primera ampolla (Les Crestes. Priorat) en un obrir i tancar d'ulls, mentre ens anem inflant d'unes magnífiques olives i d'una llonganissa seca de Tremp que ha portat en Lluch. Feina feta fora destorb. Demà no farem avant ni amb rodes... ens diem. Afortunadament, quan comencem a riure amb més facilitat que de normal, sabem parar i ens hidratem a base d'infusions variades.

Per fer passar la tarda i el fred (tenim llar, però no llenya), ens col·loquem plegats a la part baixa d'una llitera costat per costat (El Carles al mig), amb un tè en mà cadascú, per calentant-nos les mans tot comentant l'esquiada... El termo no gaire lluny i el sac més calent horitzontalment obert en canal, tapant-nos a tots tres... Us ve a la memòria el Gag del llit de la Trinca dels finals de programa? doncs igual.
Finalment, i quan ja hem mig paït la primera fartera, ens asseiem a la taula altra cop assedegats, i destapem una segona ampolla (un Dido. Montsant) per rematar la vetllada, tot sopant. Uns autèntics borratxins!!! i una feinada per sortir a pixar a fora, després, aferrats per les lliteres per no caure...
En fi, passem la tarda de primera i se'ns fan les 22h ben ràpid. Bona nit!!!

Diumenge 8.30h del matí i ja enfilem cap a la collada de Colatx per forts pendents (poso grampons a mitja pujada que no vull pendre mal, ells dos no). Quina vall més ampla i maca. Quina raconada més sauvage. Ja li sentim l'alè als Trois seigneurs, cada cop més a tocar.
Fotem un descens de puta mare pel vessant sud (mel) fins que anem flanquejant per encarar la pujada cap al Turguilha, el qual assolim a peu pels últims metres de roca. Que bonic tot plegat amb la Pica d'Estats i molts cims envoltant-nos.

El pic de Turghilla, un bon mirador cap al punt culminant de Catalunya.
Tram de descens glaçat sota al cim i per oblidar la resta (crostota de la brillant) fins a l'estany de Crousette. Posem pells davant mateix de l'esbelt pic de Laquet (es fa mirar) i cap amunt amb màniga curta amb la neu força transformadota. No podem fer cim perquè acaba sent una paret de roca, però ens tirem cap al costat nord, on hi fem una bona esquiada fins al coll sud del pic de la Mede, on dubtosos, no veiem per on baixar a la vall d'Ars... Busquem i trobem una canaleta amb molt pendent, la qual ens deixa canviar de vall i seguir amb la volta planificada.

Descansant a sobre de la Vall d'Ars.
Canal de baixada a l'Orri de l'Ars.


Arribem a la cabana de l'orri de l'Ars i encarem l'última pujada del dia per guanyar el coll de Guiló a 2360m. A la nostra esquerra deixem el port d'Aulós que ens portaria a l'estanyet de Guiló.
Doncs avall, per una baixada d'autèntic cartell (W) pel costat de l'estanys de Guiló i de Romedo de Baix, quan finalment el descens vira cap al sud, amb neu molt i molt lleugera d'esquiar en tot moment.

Esquiant a plaer.
Igual...
Traiem pells a la part baixa del barranc de Romedo i comencem una gincama força llarga... que si ara un flanqueig per festuca mullada i amb una òstia de collons a sota, que si desgrimpem roca mullada,... A la cota 1600m ens posem els esquís a l'esquena definitivament, i ja seguirem les fites pel senderó sense problemes fins al Pla de Boavi i la presa de Montalto, després.
Great job my friends!!!
Anem a recuperar el cotxe a Quanca, i ràpid cap a Llavorsí a aixecar les gerres ben amunt, ben amunt!!! per celebrar que hem finalitzat una travessa excel·lent i molt salvatge. Sou collonuts trincos!!!

Ben amunt!!!!
Per tenir informació més tècnica i detallada de la travessa, llegir la piulada d'en Carles Lluch (Outback pallarès, backside couserans) a Cegesquí.

dissabte, 25 de febrer de 2017

De Puymorens a Mérens (not classic)

Esquiant a plaer per les pales superiors W de sota al pic de Canals direcció a Mérens-les-Vals.
Bona jornada (completa) saltant portelles, fent cims, coneixent zones noves, i senglarejant pel mig de les fagedes a la zona de Puymorens-Capcir... En fi, una esquiada 100% autèntica i salvatge (sobretot la segona part), la qual hem començat al coll de Puymorens i hem acabat a Mérens-les-Vals, on un taxista molt simpàtic de Porta ens ha vingut a recollir i ens ha retornat a la furgoneta.😊😉😎

Accident passat Berga i 45 min de cua... Catsumbreus quina gentada que va cap a la Cerdanya, i tal... Arribem tard, però arribem (no hi ha ni lloc per aparcar a Puigcerdà) per entaular-nos a una tauleta del petit i acollidor restaurant el Caliu, just a la plaça de l'ajuntament. Camises elegants, molta peluqueria i rellotges que en veig l'hora des de la nostra taula... Nosaltres allà al mig com si fóssim de la CUP, cap problema. Sopes de ceba, mussaka i uns peus de porc guisats amb bolets que fan que m'acabi tot el pa de la panera. Un coc de taronja amb xocolata calenta per rematar la feina, tracte exquisit i una jornada llarga d'esquí per davant... Què més podem demanar?
Com sempre, sortim del local bruts enterament que no ens aclarim, talment com si fóssim dos brumerots sota un fanal (una nit d'estiu). No anem bé.
Marxem cap al coll de Puymorens que ja són les dotze i anem tard, com sempre. Bona nit.

Comencem a les 8:30h (1915m) i enfilem cap a la Serra de les Lloses (2618m) flanquejant pels seus vessants solans amb la neu dura com la cara de la Sra.Magaldi (-Jo sóc la fiscal en cap de Barcelona!!!).  Assolim el cim i devallem pel seu vessant NE-E cap al pla de Querforc (2156m), on tornem a posar les enganxifoses per seguir endavant amb la feina planificada.
Amunt cap al Coma d'Or seguint el curs del rierol de Cortal Rossó i arribant al cim per l'aresta S.

Lliscant cap al Coma d'Or amb el pic de la Serra de les LLoses al fons. Foto: Vicenç Ruiz.

Progressant per les pales SE del Coma d'Or. 

El Carlit, allà darrera mentre arribem al llom S del Coma d'Or.
Pujant al Coma d'Or amb el Serra de les Lloses (arrodonit), dos cims enllà. Foto: Vicenç Ruiz.
Fem mig entrepà tranquilament, amb unes lleugeres brises fresques i un sol i sípies que s'agraeix. Baixem per la pala NE i anem flanquejant cap a sota la portella roja, pertal de buscar la millor neu, la qual no està per tirar coets. Remem als plans que hi ha just per sota del Puigpedrós i ens col·loquem a sobre d'unes cornisotes per damunt del circ du Pedrós, amb una possible descens molt poc evident. Baixem cautelosos per una pala de neu i blocs, on trobem un bigotet (canaleta en llenguatge més tècnic) gelat i dret. Ullera apretada i girs de salt, per sortir a la millor pala del dia (amb neu pols ben resguardada dels últims dies). Li fotem pel descosit fins a sota (2050m) del refugi Bésines, que resta tancat.

Descens rost cap al circ de Pedrós.
Fotografiant el circ de Pedrós. Foto: Vicenç Ruiz.

El refugi de Bésines amb la Portella de la Coma d'en Garcia al fons.
Agafem una mica d'aire i ja enfilem àgilment cap a la portella de Bésines (2333m). Bon descens per pales amples i una canaleta final "melderomeru", com dirien els padrins. Ens plantem a la Jasse du Miey (1832m), on estem sols en un ambient sauvage sobresortint. Qui em va parir, quines raconades més boniques i solitàries.


Portella de Bésines, amb la Portella de l'estany Tort al fons, ben  evident i blanca.

La Jasse du Miey, entrem a territori Sauvage... Foto: Vicenç Ruiz.

Descens de la portella de Bésines cap a la Jasse du Miey, amb la canaleta final.


















Fent l'última baixada m'ha pitat el llumet de reserva i cal beure i menjar que encara queda molta feina a fer. Estem xalant molt.
Tornem a posar pells, i amb els clatells encesos com unes tèies, comencem a traçar cap a al coll de la Parade (2241m), orientat a l'Est. Fot calor i aquesta ascensió se'ns fa feixuga de collons (14.30h). Assolim el coll, apareixent-nos a l'altre vessant el tant esperat circ d'Aygue Longue (terreny Cegesquí 100% 😉).

Quin raconet. Coll de la Parade amb l'Aygle Longle allà mateix.
Ens fascina, amb tot de cims penjats que cauen a l'estany. Exultants, ens llancem per forts pendents i molt bona neu cap al llac, agafant embranzida per seguir la vall d'Orgeix avall.

Bona neu altra cop, a les pales NW del coll de la Parade.

Baixant del coll de la Parade cap al llac d'Aygle Longue.
A partir de l'estany, la neu és dura amb la capeta transformada fins la cabana de l'orri de la Coume (1637m). Contents i amb el Sèrre de Canràs allà darrera, agafem aigua fresca i comentem la jugada... Tornarem a la primavera.

El Sérre de Canràs.
Pel mig de la fageda del costat de la cabana, senglaragem en forma de zetes, refregant-nos pels troncs i les branques del túpit bosquet, fins assolir les clarianes superiors i el coll de sota l'aresta N del pic de Canals.

Últims metres de pujada i a punt d'assolir el coll (cota 1974m).
Sérre de Canràs i pic de l'Homme al fons a la dreta. Foto: Vicenç Ruiz.
Ja estem al coll (1974m) sans i estalvis. Descans del guerrer i contents d'haver fet gran part de la ruta amb el temps planificat (ens feia patir). Ara, molt més tranquils i relaxats, ja només ens queda un brutal descens per unes pales amb la neu al punt de caramel i una rematada final per una canal (marge esquerre del bonic bosc de Canals) que ens deixa esquiar fins als 1400m. Genial!!!

Quina neu més bona a l'últim descens del dia. Espatuflant!!! Foto: Vicenç Ruiz.
Bigotet que ens porta fins la cota 1400m, i com xalem... Foto: Vicenç Ruiz.
Finalment agafarem un senderonet que baixa fins a Vives i després fins a Mérens-les-Vals. Mentre baixem parlem per telèfon amb el taxista, al qual només esperarem cinc minuts a Mérens. Tot ben lligat i quadrat.

Senderonet que ens baixarà des dels 1400m fins a Vives, i després a Mérens.
Vives, un bonic llogaret a sobre de Mérens-les-Vals.

Passant pel poblet de Vives amb la bonica església romànica al darrera. Foto: Vicenç Ruiz.
Gran jornada d'esquí amb molts ingredients que han fet que la paella quedés excel·lent. Hem esquiat +2402m/-3284m, i això fa que marxem cap a casa ben saciats, satisfets i molt feliços.
Gràcies per les fotos, Vince. Ets collonut.
Que segueixi l'orgia de neu 2017!!!